El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre de la combinació resultant és el següent: primer el complement directe i [...]

El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple: Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena). Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la com [...]

El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. En canvi, els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe determinat. Per exemple: La mare li dona l'esmorzar (La mare dona l'esmorzar a en Pau). La mare el dona a en Pau (La mare dona l'esmorzar a [...]

Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquella, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple: Aquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella.  De vegades, [...]

(el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi, en primer lloc sempre apareix el de complement indirecte. Per exemple: Els el dono jo (Dono el diari a les periodistes). Els la dono jo (Dono la notícia a les periodistes). Els els dono jo (Dono els informes a les periodistes). Els les dono jo (Dono [...]

Una de les funcions del pronom hi és substituir complements de lloc o predicatius. Per exemple: Hi ha portat el pastís (Ha portat el pastís a la cuina de casa). Posa-hi les tomaqueres (Posa les tomaqueres lligades amb un cordill). Ara bé, quan aquest pronom hi coincideix amb el pronom ho, com qu [...]

Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]

L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple: [Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres. [A l'esplai la meva filla hi  [...]

En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de comp [...]

En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua escri [...]